Los Mustang:
Los Mustang és un grup musical de rock espanyol (barceloní) de la dècada dels 60 format per Santi Carulla (veu), Marc Rossi (guitarra solista), Antonio Mercadé (guitarra rítmica), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria ) en la seva formació inicial.
El mes d'octubre de 1962, Els Mustang graven el seu primer disc per EMI-Odeón amb versions de cançons estrangeres com 500 milles de Peter, Paul and Mary, Madison twist de Johnny Hallyday més He de saber i no ho veus. Los Mustang començaven a explotar aquest filó del recull d'aquests temes estrangers que ells traduïen a l'espanyol, fins i tot abans de l'arribada a Espanya de l'original, cosa que el públic desitjava per desconeixement d'altres idiomes. De fet, en gairebé 40 anys de treball, tan sols van publicar 16 temes propis.
El 1963 van llançar quatre discos on destaco Telestar, un instrumental ple d'efectes sonors, alguna cosa avançat per a l'època que interpretaven The Tornados. A més, van realitzar versions de Capri es va acabar (Hervé Vilard), La meva Vida (Alain Barrière), El Mundo (Jimmy Fontana) i sobretot, de The Beatles. I és que el 1964, van realitzar les versions de cançons del quartet de Liverpool: Please Please Me, Conocerte Mejor, Nadie Responde o Un Billete Compro. Però, sobretot, la seva versió més coneguda seria la del Submarino Amarillo on vendria 130.000 còpies només a Espanya.
El 1966 en un festival d'ídols on es van presentar al costat de grups com Los Bravos, Los Brincos i Los Sírex, ells es van emportar el trofeu dels més populars.
Los Javaloyas:
És probablement el més veterà dels grups pop espanyols, ja que els seus inicis daten de 1952 i encara continuen en actiu, amb algunes novetats entre els seus components.
Luis Javaloyas és el líder, l'alma mater del grup, valencià de naixement, va reunir a quatre paisans que van ser els primitius integrants dels Javaloyas. Actuaven en un limitat radi d'acció, a l'àrea llevantina. Més tard els va sortir un contracte a Palma de Mallorca, on animaven les nits freqüentades per turistes i recent casats i interpretaven temes sud-americans, boleros, rumbes, sambes i Calipso.
A la primera meitat dels anys cinquanta Els Javaloyas eren un quintet músic-vocal sense gaires pretensions, ja que només es dedicaven a entretenir a un públic que no exigia molt, encara que dominaven a la perfecció els seus instruments, ja que eren músics de carrera i sempre es caracteritzar per això.
Després van rebre una oferta per viatjar a l'estranger, però tres d'ells no tenien passaport i estaven en l'edat del servei militar. Llavors Lluís decideix canviar el grup que va quedar definitivament format per Rafael Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant melòdic i s'ocupava del saxo i el clarinet, Antonio Cobas (Tony) s'ocupava de la guitarra, el contrabaix i la trompeta, Antonio Felany cantant, bateria i trompeta i Luis Javaloyas que, a més de cantar, s'ocupava de la flauta i el piano.
El 1953 van gravar el seu primer disc, a Alger i van tornar a Palma de Mallorca sent l'atracció més estable de l'illa, encara que van continuar realitzant gires per l'estranger, van actuar a Roma i van participar en una pel.lícula el 1956. Es van presentar en llocs freqüentats per les lluminàries del cinema com Silvana Mangano i Silvana Pampanini entre d'altres.
Més tard van gravar un disc a París i un altre a Alemanya i van actuar al costat de figures de renom de l'època com Aznavour i Luis Mariano. També van actuar a Àsia, i fins i tot en alguns espectacles per prínceps i altres distingides figures de la política a l'Iran, Jordània i altres països.
A Alemanya, a principis dels anys seixanta, van conèixer i van compartir escena amb The Beatles, abans que la seva popularitat prengués al món per assalt.
La seva experiència exterior els porta a cantar en espanyol, francès, anglès i italià.
Entre els seus enregistraments estan èxits de temes anglesos, francesos i italians de l'època, moltes vegades llançats abans de l'arribada del disc original a Espanya, encara que també tenen cançons pròpies.
En països com Cuba i altres de Llatinoamèrica "Honey" va servir perquè la seva popularitat arribés al màxim.
El seu repertori està format per temes romàntics i ballables, però la seva major qualitat està en les impecables actuacions en viu, amb excel lent instrumentació i un tracte respectuós i cordial amb el públic.
En la dècada dels seixanta van arribar a rivalitzar amb Els Mustang.
Tony Ronald:
Tony Ronald:
Tony Ronald, pseudònim atístic de Siegfried Andre Den Boer Kramer (nascut a Arnhem, el 1941) és un cantant comercial, molt popular durant els seixanta i inicis dels setanta del segle XX.
Es va instal.lar a Barcelona i ell mateix descriu l'ambient musical de llavors com totalment propici per als amants de la música. S'ajuntaven al "Hondo Club" del carrer Muntaner els divendres a la nit per tocar, o simplement escoltar, Jazz, i just allí van començar a fer música pop. Va formar el seu primer duo, Kroners duo, amb un noi Basc anomenat José Luis Bolivar, triomfant paral.lelament al Duo Dinàmic. El més important d'aquelles reunions és que existia un excel lent ambient per a crear cançons pròpies. Allà van néixer part dels actuals pares de la música moderna.
Va ser per aquella època quan s'organitzaven festivals matinals al Palau De Esports, tant a Madrid com a Barcelona, aquests eren memorables, compartien escenari Els Braus, Els canaris, Els Pop Tops, Els Brincos, Els Sirex, Els Mustang, Els Salvatges, Miguel Rios, Micky i Els Tonys, etc. La competència era molt excitant i sana perquè la companyonia era total i molts d'ells van entaular una amistat que encara perdura. Prova d'això és la recent experiència viscuda per Tony, que després de tants anys cantant en solitari, va formar part d'un dels invents més extraordinaris i atractius mai vist en un escenari. Es van reunir cinc artistes que brillaven amb llum pròpia: Lorenzo Santamaría, Jeanette, Micky, Karina, Mike Kennedy i Elsa Baeza costat de Tony Ronald, que a més de component era el productor, i van crear "Màgics 60" actuant per tot Espanya amb un èxit aclaparadora i imparable en un espectacle sense precedents en la història de la música a Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario